Els instruments de percussió

Si vols saber una mica de música i d'instruments de percussió, fes un cop d'ull a aquest document. Pensa que amb la percussió es poden desenvolupar moltes capacitats en un nen...

    

Com parlar bé en públic?

DECÀLEG DEL COMUNICADOR EFICAÇ

Les conclusions que hem extret conjuntament tots la classe del llibre: “Com parlar bé en públic?”, les podem exposar en forma de decàleg.
Per tant, les 10 pautes que més en compte hem de tenir a l’hora de crear i desenvolupar un discurs tant oral com escrit són:

- Tenir clau les quatre preguntes bàsiques.
- Domini de la llengua.
- Positivisme i associació d'un to correcte.
- Retroalimentació amb el públic.
- Ser natural i no memoritzar el discurs.
- Elaborar un guió previ.
- Domini del llenguatge no verbal.
- Domini de la veu , del volum, la velocitat, la vocalització , de les pauses i els  silencis.
- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).
- Estructurar el discurs.
- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.

El paper del mestre i les TAC.  Anna Pérez   12/11/12

Mestre de l’escola Collaso i Gil

Decàleg dels conceptes clau més importants:

1. “Tenim escoles amb estructura del s.XIX, profes del s.XX, i alumnes del s.XXI”.

·      2.  Parlem de màquines o del canvi metodològic?

    El canvi metodològic permet interactuar amb diferents fonts, tocar, comunicar i crear.

    L’activitat no consisteix en mirar què passa, sinó, jo interactuo amb el que passa.

3. Treballs en equip (bàsic!!!): pregunten, opinen, miren, critiquen, es documenten. (ex. ¾ persones treballen      en un portàtil).

4. Sis canvis que s’han de produir al mestre:

•    Analògic (ll.text) /Digital (moodle)
•   Lligat (pissarra, ll.text) / Mòbil (més recursos per ser més mòbils. No ens lliguem a les 4 parets de la classe).
•    Aïllat / Connectat (relació amb altres mestres, conferències, blogs, associacions de mestres, escoles d’estiu-cursos virtuals-).
•   Genèric (del monton) / Personal (tenim nom, no només som mestres, ens anem reconeixent, noms de referència)
•   Consumidors(comprem a editorials de llibres) / Creadors (activitats a mida dels seus alumnes).
•   Tancat (cadascú té la seva manera de ser) / Obert (si ho comparteixes es multipliquen les maneres).

5. Si aconseguim assolir aquests 6 canvis, millorarem:

·         Comunicació (entre els mestres i els alumnes)

·         Col·laborar

·         Compartir

·         Discussió

6. Aprenentatge en xarxa: Projectes Telemàtics

Si els nens són estrangers és molt interessant perquè la família de lluny els pot sentir o veure .

Això travessa les parets de l’escola.

7. “Empowerment” Apoderament

(el fet de delegar poder i autoritats als alumnes i conferir-los el sentiment que són “amos” del seu propi treball). Exposició/ Compromís.

Aconseguim trencar el: “Vaya Rollo”.

Creem interacció entre ells i es plantegen activitats diferents: Entusiasme, participació…

Ampliació de les parets de l’aula- Donar veu a l’alumnat- Treballar la creativitat.

Reflexió (portafolis de l’alumne): el millor treball, objectius assolits, objectius no assolits, treballs cooperatius,necessito millorar…

8. Conclusió: Què és el que ens porta a les TAC? Doncs, a un ambient/clima de treball on s’aprèn. S’aconsegueix ambient de treball i que els nens siguin els protagonistes.

9.       El criteri humà i eines fan que l’ajudin a classificar la teva informació (ex.delicious).

10.   Un mestre és com un mag. Ha de treure de les butxaques el que tingui per improvisar:

         Qualsevol mestre he de tenir un pla B, una alternativa per si hi ha algun problema tècnic..

SAE:

Conferència a càrrec de Jaume Cela sobre:  “El mestre del futur”.

El divendres dia 16 de Novembre el mestre i pedagog Jaume Cela va venir a la Facultat de Blanquerna a fer un acte de cloenda per la setmana SAE presentant la conferència “El mestre del futur”.

Jaume Cela forma part de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i actualment és professor de l’Universitat Autònoma de Barcelona.

El mestre i famós pedagog ha escrit més de 60 llibres, entre ells: “Va de mestres”.

Algunes de les frases més interessant que va exposar a la conferència van ser:

-          No es tracta de ser el mestre més intel·ligent ni el més simpàtic sinó el que és capaç d'entendre i tenir la capacitat de saber què és el que necessita cada nen

-          Un ordinador no es pot posar un nen a la falda

-          Educar sempre és una pregunta compartida

-          Eduquen moltes altres institucions que l’escola

-          Un nen és un animal que estressa, no un animal que s’estressa.

Jaume Cela inicia la conferència preguntant: Què s’ha de mantenir viu?. Ell mateix respon la pregunta dient que tot docent ha de tenir un esperit inventiu, de determinació i d'esforç i motivació.

Als temps actuals:

1.       Acceleració: Vivim en una societat accelerada que produeix exigència en el equip docent i per això, hem de saber concretar molt bé el currículum que necessita cada nen.

Com a conseqüència d'aquesta acceleració, els robem la infantesa als nens.                                   Jaume Cela diu: “Un nen necessita jugar i no la quantitat de fitxes que es fan”.

“Els nens han de crear el món. Perdre temps en un nen és molt important”.

2.       Diversificació de institucions educatives:

-          - Tecnologia: De quines maneres les noves tecnologies ens fan canviar la manera de veure el món?

-          - Lleure

-         -  La ciutat

-         -  La immigració: A la ciutat de Barcelona es parlar més de 200 llengües.

-         - La crisi en l’estat del benestar
- La crisi en el món laboral:  Hem de donar resposta a aquesta crisi perquè tenim un compromís amb els nens.

Cal fer conscients als nens de la realitat.

Segons Jaume Cela, hi ha uns verbs clau que han d'aparèixer a l’acció educativa, i aquesta acció la fan els pares, els mestres, els monitors, etc. que cal que tinguin en compte:

-          Acollir: Hem d'acollir sense condicional, en la seva irreductible singularitat.

-          Mostrar: Mostrem la complexitat del món.

-          Acompanyar: Cal que els acompanyem al procés del descobriment del món.

-          Estabilitat emocional: Hem d'estimar als nens. Per molt complicat que sigui en algun cas, aquest nen necessitarà ser estimat per tenir estabilitat emocional fora de l’entorn familiar.

-          Motivar: Despertar la set del coneixement dels nostres alumnes.

-          Saber escoltar: Hem d'aplicar una escolta preeminent prenent consciència de que els altres són diferents a mi. Saber escoltar és molt positiu per als educadors perquè refem la nostra experiència a partir del que ens diu l’altre.

-          Ajudar a preguntar: Mai podem fer mofa d'un error, sempre els motivem per formular preguntes.

-          Donar autonomia: Eduquem a la llibertat perquè puguin projectar el seu projecte de vida, per molt dur que sigui a vegades.

-          Responsabilitzar: Els fem responsabilitzar de la vida dels altres.

-          Obrir portes: Al món, a la realitat (exemple; crisi)

-          Nou coneixement: Anem a aprendre coses noves

-          No malmetre mai l’autoestima del nen: (ex; - no faràs mai res amb la teva vida)

-          Confiar, saber esperar

-          Sentit de l’humor: Cal que ens en riem de la transcendència de la nostre professió ja que així els nens veuran que nosaltres també cometem errors.

Jaume Cela tanca la conferència amb un fragment de la pel·lícula de “Set núvies per set germans”, on la protagonista ensenya una manera de comportar-se, unes actituds a uns nois cantat una cançó. Aquesta escena si la relacionem amb tots els verbs que han d'aparèixer a l’educació hi podem veure moltes similituds ja que els aplica a l’hora d'ensenyar.

Fragment de la pel·lícula:                       

Valoració personal:

En va semblar una conferència molt enriquidors i interessant, vaig trobar a faltar l’ús de recursos audiovisuals i de moviment del cos de Jaume Cela. El contingut era excel·lent i molt comprensible amb l’ajuda dels exemples que ens va posar.

Mai deixem d'aprendre coses i algunes de les que Jaume Cela ha dit, han estat totalment noves per a mi i crec que són cabdals en l’educació.

Recrea la teva vida...

Un vídeo simple però interessant, mirem-lo i reflexionem!

Stop the clocks - W.H.Auden

El divendres dia 23 de novembre a la classe de COED hem d'escenificar un poema que ens agradi. 

Aquest és el meu:

PAREU TOTS ELS RELLOTGES  W.H-AUDEN

PAREU TOTS ELS RELLOTGES, DESPENGEU ELS TELÈFONS,

DONEU AL GOS, PERQUÈ NO BORDI, L’OS MILLOR,

NO TOQUEU ELS PIANOS, I AMB TIMBALS AMORTITS

EMPORTEU-VOS EL FÈRETRE, DEIXEU ENTRAR ELS DOLGUTS.

QUE ELS AVIONS PLANEGIN FENT CERCLES DALT DEL CEL

ESCRIVINT-HI EL MISSATGE: EL MEU AMIC HA MORT;

POSEU SENYALS DE DOL AL COLL BLANC DELS COLOMS,

I QUE ELS GUARDES ES POSIN ELS GUANTS NEGRES DE COTÓ.

ELL ERA PER A MI EL NORD, EL SUD, L’EST I L’OEST,

EL TREBALL SETMANAL I EL DESCANS DE DIUMENGE,

EL MEU MIGDIA I MITJANIT, LES MEVES PARAULES I CANÇONS.

JO CREIA QUE L’AMOR PODIA DURAR SEMPRE: ANAVA ERRAT.

NO VULL ESTRELLES, ARA; FEU-ME NEGRA LA NIT,

ENRETIREU LA LLUNA, DESARBOREU EL SOL,

BUIDEU EL MAR, DESFORESTEU ELS BOSCOS,

PERQUÈ JA RES POT DUR-ME RES MILLOR.

He triat aquest poema ja que sóc amant del teatre i forma part d'una pel·lícula. És realment preciós poder interioritzar i interpretar el poema. Amb una mica d'esforç podem aconseguir-ho.

Us deixo l'escena del poema en la versió original:

Quan haguem fet aquesta activitat a classe us penjaré el resultat i amb una mica de sort, un vídeo de mi mateixa recitant el poema.

Documentar, una mirada nova

Amb la lectura d'aquest llibre, al principi creia que la aportació era gairebé nula, però després de la reflexió i els comentaris sorgits a classe crec que podem extreure una conclusió interessant de la lectura d’aquest llibre que presento a continuació amb l’enllaç adjuntat. Considero que he tingut un grau d’assoliment mitjà ja que no he estat al 100% amb la lectura i la reflexió. El resum del llibre, l’he creat agafant vàries cites del llibre, les que més interessant m´han semblat.

Enllaç:

https://docs.google.com/a/blanquerna.url.edu/document/d/1xlYprKe6rUt61gwruDi5O5Y4nneJBlglewbzOlLK0Rg/edit#heading=h.at1u6vbb560i

L'Informalisme

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l’autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. En definitiva, l’expressió del món interior de l’artista. Amb l’informalisme, sentim la màxima llibertat, i fem un procés d'experimentació constant.

Penjo algunes imatges de referències que he agafat a l'hora de fer l'activitat:

                               

Aquestes imatges són d'autors com: Jean Fautrier, Antonio Saura, Karel Appel i Antòni Tàpies.

Enllaç interessant:
http://www.xtec.cat/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/LesSegonesAvantguardes/Informalisme.htm

                                             

La normativa de la Universitat

A seminari, amb el tutor Jordi Simón hem treballat la normativa de la universitat per no tenir sorpreses més endevant. Crec que és una tasca molt important i imprescindible si volem estudiar a Blanquerna i a qualsevol lloc. Hem de saber el "contracte" que hem firmat.

L'infant és fet de cent

Hola a tothom, us adjunto un poema que va llegir la professora de GTIC a classe. És un poema escrit pel pedagog Loris Malaguzzi. Us convido a llegir-lo i a reflexionar sobre el seu contingut.

L’ infant és fet de cent.

L’ infant té cent llengües,
cent mans, cent pensaments,
cent maneres de pensar,

de jugar i de parlar
cent, sempre cent maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar,

cent alegries per cantar i comprendre
cent maneres, de descobrir,

cent maneres d’ inventar,
cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.

Li diuen:

de pensar sense mans,

d'actuar sense el cap,
d’ escoltar i de no parlar,
de comprendre sense joia,
d’ estimar i sorprendre's només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix,
i de cent li’n roben noranta – nou.

Li diuen:
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi