Aquesta nena tant simpàtica és la Tanit! Té gairebé 2 anys i li encanta la música!
En aquesta imatge podem veure a la Tanit asseguda al terra de casa dels seus avis tocant un teclat elèctric, i s'ho està passant pipa!
La Tanit és una nena molt independent i s'ho passa molt bé fent coses tota soleta, sempre amb un somriure a la cara d'orella a orella.
Sempre que la Tanit sent alguna cosa de música o alguna cançó es posa a ballar i a cantar feint veiure la música a dins seu.
En aquesta activitat quotidiana que podem veure, la Tanit inconscientment està rebent una part educativa, està estimulant i diferenciant els aguts/greus, i sabent que ella també pot ser la creadora de la música manipulant qualsevol instrument i fent-ho al seu ritme.
Segons Jaume Cela: "Un nen és un animal que estressa, no un animal que s'estressa"
La Tanit no es deixa atabalar, tot i aquest moviment d'acceleració en el que vivim, ella viu en el seu propi món relacionat amb la música.
Si us interessa saber algunes alternatives sobre com usar el PowerPoint, aquest text us anirà molt bé:
Per als més petits de l’escola els programes de
presentacions els podem utilitzar com ara els baguls dels contistes, com aquell
sac d'on apareixen tot d'objectes que farem servir per explicar el conte.
Podem posar imatges dels protagonistes, els decorats, els instruments que
apareixeran a la la història, així com alguns sons i, sobretot, diferents
finals per poder triar.
Les conclusions que hem extret conjuntament tots la classe del llibre: “Com
parlar bé en públic?”, les podem exposar en forma de decàleg.
Per tant, les 10 pautes que més en compte hem de tenir a l’hora de crear i
desenvolupar un discurs tant oral com escrit són:
- Tenir clau les quatre preguntes bàsiques.
- Domini de la llengua.
- Positivisme i associació d'un to correcte.
- Retroalimentació amb el públic.
- Ser natural i no memoritzar el discurs.
- Elaborar un guió previ.
- Domini del llenguatge no verbal.
- Domini de la veu , del volum, la velocitat, la vocalització , de les pauses i
els silencis.
- Ser clar, concís, precís i breu (seguint un ritme).
- Estructurar el discurs.
- Utilitzar adequadament els mitjans audiovisuals.
diumenge, 18 de novembre del 2012
El paper del mestre i les TAC.
Anna Pérez 12/11/12
Mestre de l’escola Collaso i Gil
Decàleg dels conceptes clau més importants:
1. “Tenim escoles amb estructura del s.XIX, profes del s.XX, i
alumnes del s.XXI”.
· 2.Parlem de màquines o del canvi metodològic?
El canvi metodològic permet interactuar amb
diferents fonts, tocar, comunicar i crear.
L’activitat no consisteix en mirar què passa, sinó, jo
interactuo amb el que passa.
3. Treballs en equip (bàsic!!!): pregunten, opinen, miren,
critiquen, es documenten. (ex. ¾ persones treballen en un portàtil).
4. Sis canvis que s’han de produir al mestre:
Analògic
(ll.text) /Digital (moodle)
Lligat (pissarra, ll.text) / Mòbil (més recursos
per ser més mòbils. No ens lliguem a les 4 parets de la classe).
Aïllat / Connectat (relació amb altres mestres,
conferències, blogs, associacions de mestres, escoles d’estiu-cursos
virtuals-).
Genèric (del monton) / Personal (tenim nom, no
només som mestres, ens anem reconeixent, noms de referència)
Consumidors(comprem a editorials de llibres) /
Creadors (activitats a mida dels seus alumnes).
Tancat (cadascú té la seva manera de ser) /
Obert (si ho comparteixes es multipliquen les maneres).
5. Si aconseguim assolir aquests 6
canvis, millorarem:
·Comunicació (entre els mestres i els alumnes)
·Col·laborar
·Compartir
·Discussió
6. Aprenentatge en xarxa: Projectes Telemàtics
Si els nens són estrangers és molt interessant perquè la
família de lluny els pot sentir o veure .
Això travessa les parets de l’escola.
7. “Empowerment” Apoderament
(el fet de delegar poder i autoritats als alumnes i
conferir-los el sentiment que són “amos” del seu propi treball). Exposició/
Compromís.
Aconseguim trencar el: “Vaya Rollo”.
Creem interacció entre ells i es plantegen activitats
diferents: Entusiasme, participació…
Ampliació de les parets de l’aula- Donar veu a l’alumnat-
Treballar la creativitat.
Reflexió (portafolis de l’alumne): el millor treball,
objectius assolits, objectius no assolits, treballs cooperatius,necessito
millorar…
8. Conclusió: Què és el que ens porta a les TAC? Doncs, a un
ambient/clima de treball on s’aprèn. S’aconsegueix ambient de treball i que els
nens siguin els protagonistes.
9. El criteri humà i eines fan que l’ajudin a
classificar la teva informació (ex.delicious).
10. Un mestre és com un mag. Ha de treure de les
butxaques el que tingui per improvisar:
Qualsevol mestre he de tenir un pla B, una alternativa per si hi ha algun problema tècnic..
SAE:
Conferència
a càrrec de Jaume Cela sobre: “El mestre del futur”.
El divendres dia 16 de Novembre el
mestre i pedagog Jaume Cela va venir a la Facultat de Blanquerna a fer un acte
de cloenda per la setmana SAE presentant la conferència “El mestre del futur”.
Jaume Cela forma part de
l’Associació de Mestres Rosa Sensat i actualment és professor de l’Universitat
Autònoma de Barcelona.
El mestre i famós pedagog ha escrit més de 60 llibres, entre ells: “Va de
mestres”.
Algunes de les frases més
interessant que va exposar a la conferència van ser:
-No es tracta de ser el mestre
més intel·ligent ni el més simpàtic sinó el que és capaç d'entendre i tenir la capacitat de
saber què és el que necessita cada nen
-Un ordinador no es pot posar
un nen a la falda
-Educar sempre és una pregunta
compartida
-Eduquen moltes altres
institucions que l’escola
-Un nen és un animal que
estressa, no un animal que s’estressa.
Jaume Cela inicia la conferència
preguntant: Què s’ha de mantenir viu?. Ell mateix respon la pregunta dient que
tot docent ha de tenir un esperit inventiu, de determinació i d'esforç i
motivació.
Als temps actuals:
1.Acceleració: Vivim en una
societat accelerada que produeix exigència en el equip docent i per això, hem
de saber concretar molt bé el currículum que necessita cada nen.
Com a conseqüènciad'aquesta acceleració, els robem la infantesa als nens. Jaume Cela diu: “Un nen necessita jugar i no la quantitat de fitxes que es fan”.
“Els
nens han de crear el món. Perdre temps en un nen és molt important”.
2.Diversificació de institucions
educatives:
- - Tecnologia: De quines maneres
les noves tecnologies ens fan canviar la manera de veure el món?
- - Lleure
- - La ciutat
- - La immigració: A la ciutat de
Barcelona es parlar més de 200 llengües.
- - La crisi en l’estat del
benestar - La crisi en el món laboral: Hem de donar resposta a
aquesta crisi perquètenim un compromís amb els nens.
Cal fer conscients als nens de la
realitat.
Segons Jaume Cela, hi ha uns verbs
clau que han d'aparèixer a l’acció educativa, i aquesta acció la fan els pares,
els mestres, els monitors, etc. que cal que tinguin en compte:
-Acollir: Hem d'acollir sense condicional, en la seva irreductible singularitat.
-Mostrar: Mostrem la
complexitat del món.
-Acompanyar: Cal que els
acompanyem al procés del descobriment del món.
-Estabilitat emocional:
Hem d'estimar als nens. Per molt complicat que sigui en algun cas, aquest nen
necessitarà ser estimat per tenir estabilitat emocional fora de l’entorn
familiar.
-Motivar: Despertar la
set del coneixement dels nostres alumnes.
-Saber escoltar: Hem d'aplicar una escolta preeminent prenent consciència de que els altres són
diferents a mi. Saber escoltar és molt positiu per als educadors perquè refem
la nostra experiència a partir del que ens diu l’altre.
-Ajudar a preguntar: Mai
podem fer mofa d'un error, sempre els motivem per formular preguntes.
-Donar autonomia:
Eduquem a la llibertat perquè puguin projectar el seu projecte de vida, per
molt dur que sigui a vegades.
-Responsabilitzar: Els
fem responsabilitzar de la vida dels altres.
-Obrir portes: Al món, a
la realitat (exemple; crisi)
-Nou coneixement: Anem a
aprendre coses noves
-No malmetre mai
l’autoestima del nen: (ex; - no faràs mai res amb la teva vida)
-Confiar, saber esperar
-Sentit de l’humor: Cal
que ens en riem de la transcendència de la nostre professió ja que així els
nens veuran que nosaltres també cometem errors.
Jaume Cela tanca la conferència amb
un fragment de la pel·lícula de “Set núvies per set germans”, on la protagonista
ensenya una manera de comportar-se, unes actituds a uns nois cantat una cançó.
Aquesta escena si la relacionem amb tots els verbs que han d'aparèixer a
l’educació hi podem veure moltes similituds ja que els aplica a l’hora d'ensenyar.
Fragment de la pel·lícula:
Valoració personal:
En va semblar una conferència molt
enriquidors i interessant, vaig trobar a faltar l’ús de recursos audiovisuals i
de moviment del cos de Jaume Cela. El contingut era excel·lent i molt
comprensible amb l’ajuda dels exemples que ens va posar.
Mai deixem d'aprendre coses i
algunes de les que Jaume Cela ha dit, han estat totalment noves per a mi i crec
que són cabdals en l’educació.
El divendres dia 23 de novembre a la classe de COED hem d'escenificar un poema que ens agradi.
Aquest és el meu:
PAREU TOTS
ELS RELLOTGES W.H-AUDEN
PAREU TOTS ELS RELLOTGES, DESPENGEU ELS TELÈFONS,
DONEU AL GOS, PERQUÈ NO BORDI, L’OS MILLOR,
NO TOQUEU ELS PIANOS, I AMB TIMBALS AMORTITS
EMPORTEU-VOS EL FÈRETRE, DEIXEU ENTRAR ELS DOLGUTS.
QUE ELS AVIONS PLANEGIN FENT CERCLES DALT DEL CEL
ESCRIVINT-HI EL MISSATGE: EL MEU AMIC HA MORT;
POSEU SENYALS DE DOL AL COLL BLANC DELS COLOMS,
I QUE ELS GUARDES ES POSIN ELS GUANTS NEGRES DE COTÓ.
ELL ERA PER A MI EL NORD, EL SUD, L’EST I L’OEST,
EL TREBALL SETMANAL I EL DESCANS DE DIUMENGE,
EL MEU MIGDIA I MITJANIT, LES MEVES PARAULES I CANÇONS.
JO CREIA QUE L’AMOR PODIA DURAR SEMPRE: ANAVA ERRAT.
NO VULL ESTRELLES, ARA; FEU-ME NEGRA LA NIT,
ENRETIREU LA LLUNA, DESARBOREU EL SOL,
BUIDEU EL MAR, DESFORESTEU ELS BOSCOS,
PERQUÈ JA RES POT DUR-ME RES MILLOR.
He triat aquest poema ja que sóc amant del teatre i forma part d'una pel·lícula. És realment preciós poder interioritzar i interpretar el poema. Amb una mica d'esforç podem aconseguir-ho.
Us deixo l'escena del poema en la versió original:
Quan haguem fet aquesta activitat a classe us penjaré el resultat i amb una mica de sort, un vídeo de mi mateixa recitant el poema.
Amb la lectura d'aquest llibre, al principi creia que la
aportació era gairebé nula, però després de la reflexió i els comentaris
sorgits a classe crec que podem extreure una conclusió interessant de la
lectura d’aquest llibre que presento a continuació amb l’enllaç adjuntat. Considero
que he tingut un grau d’assoliment mitjà ja que no he estat al 100% amb la
lectura i la reflexió. El resum del llibre, l’he creat agafant vàries cites del
llibre, les que més interessant m´han semblat.
El dia 1 d'octubre vam començar el seminari!
La primera feina encarregada per el tutor va ser fer una anàlisi i donar a conèixer una revista educativa extreta de la biblioteca de la universitat.
Objectius:
Fomentar el coneixement de les revistes de caire educatiu.
Propiciar el coneixement de la biblioteca de la universitat.
Aquí us deixo la presentació que hem realitzat davant de la classe de seminari, són quatre pinzellades sobre la revista en general, i més especialment sobre aquest número, i l'article tractat:
Hola!
El dimarts dia 25 de Setembre, el grup A de 1r de Grau d'Educació Infantil vam fer una petita posada en comú del que nosaltres enteníem com a bon comunicador. Em va semblar una activitat interessant ja que nosaltres havíem d'exemplificar la figura d'un bon comunicador des del nostre punt de vista i donar els arguments per justificar la nostra tria. A partir de tots els arguments donats, vam poder fer-nos una idea de les característiques principals del bon comunicador.
En el meu cas, vaig posar com a exemple de bon comunicador el Joel Joan, un actor i humorista català:
Joel Joan i Juvé
Tot i aixi, la professora de Comunicació oral escrita i digital, ens fa llegir un llibre per tal de complementar la nostra informació:
Hola a tothom, us adjunto un poema que va llegir la professora de GTIC a classe. És un poema escrit pel pedagog Loris Malaguzzi. Us convido a llegir-lo i a reflexionar sobre el seu contingut.
L’ infant és fet de cent.
L’ infant té cent llengües,
cent mans, cent pensaments,
cent maneres de pensar,
de jugar i de parlar
cent, sempre cent maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar,
cent alegries per cantar
i comprendre
cent maneres, de descobrir,
cent maneres d’ inventar,
cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans,
d'actuar sense el cap,
d’ escoltar i de no parlar,
de comprendre sense joia,
d’ estimar i sorprendre's només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix,
i de cent li’n roben noranta – nou.
Li diuen:
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
