L'infant és fet de cent

Hola a tothom, us adjunto un poema que va llegir la professora de GTIC a classe. És un poema escrit pel pedagog Loris Malaguzzi. Us convido a llegir-lo i a reflexionar sobre el seu contingut.

L’ infant és fet de cent.

L’ infant té cent llengües,
cent mans, cent pensaments,
cent maneres de pensar,

de jugar i de parlar
cent, sempre cent maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar,

cent alegries per cantar i comprendre
cent maneres, de descobrir,

cent maneres d’ inventar,
cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li’n roben noranta -nou.

L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.

Li diuen:

de pensar sense mans,

d'actuar sense el cap,
d’ escoltar i de no parlar,
de comprendre sense joia,
d’ estimar i sorprendre's només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix,
i de cent li’n roben noranta – nou.

Li diuen:
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’ infant diu:
Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi